Back لص الشاش ARZ Крадливата сврака Bulgarian Straka zlodějka Czech La gazza ladra Danish La gazza ladra German Η κλέφτρα κίσσα Greek La gazza ladra English La gazza ladra Spanish Varastaja harakas Estonian Varasteleva harakka Finnish
.jpg)  | |
| Títol original | La gazza ladra (it) |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Gioacchino Rossini |
| Llibretista | Giovanni Gherardini |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
| Creació | 1817 |
| Data de publicació | 1819 i 1820 |
| Gènere | opera semiseria i òpera |
| Parts | 2 actes i 3 actes |
| Personatges | Fabrizio Vingradito (en)  , Lucia (en) , Giannetto (en) , Ninetta (en) , Fernando Villabella (en) , Gottardo the Podestà (en) , Pippo (en) , Isacco (en) , Antonio (en) , Giorgio (en) , Ernesto (en) , Il pretore (it) , Gregorio (it) , Un usciere (it) i Una gazza (it) |
| Estrena | |
| Estrena | 31 maig 1817 i 21 agost 1941 |
| Escenari | La Scala La Scala |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 1819, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya) |
| Estrena al Liceu | 1 de gener de 1851 |
  | |
La gazza ladra és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre llibret de Giovanni Gherardini.
El tema de l'obra, pertanyent al gènere d'òpera semiseria, va ser extret del drama La Pie voleuse ou La Servante de Palaiseau (1815) de Théodore Badouin d'Aubigny i Louis-Charles Caigniez.[1] La primera representació va tenir lloc a Milà, en el marc de la temporada de primavera del Teatro alla Scala, el 31 de maig de 1817. L'òpera es representa rarament avui en dia, mentre que la famosa obertura s'ha mantingut sempre en el repertori simfònic. Aquesta oberta s'inclou també a la banda sonora de la pel·lícula de 1971 La taronja mecànica, dirigida per Stanley Kubrick.[2]
La gazza ladra ofereix una partitura d'altíssima qualitat musical i una de les dramatúrgies més intenses de tota la producció rossiniana, característica de l'òpera semiseria d'ambientació contemporània i inspirada en l'actualitat davant l'entorn històric-mitològic de l'òpera seriosa. La raresa de la seva escenificació es deu principalment a la gran quantitat de cantants requerits, tots ells amb papers vocals força importants i exigents en el més sofisticat estil del bel canto.[3]
- ↑ Caigniez, Louis-Charles; d'Aubigny, Théodore Baudouin. La Pie voleuse: ou La Servante de Palaiseau (en francès). chez Barba, 1815, p. 64.
- ↑ Rivera, Rivera. «Rossini. La Gazza Ladra», 29-05-2022. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Montagut, Xavier. «Tots els matins del món - Un títol força desconegut de Rossini al "Directe a l'òpera": "La gazza ladra" - 3Cat». Tots els matins del món. CCMA, 14-12-2022. [Consulta: 10 febrer 2024].